WIKILEAKS

[...]Wikileaks es un servicio público internacional; nos especializamos en permitir a periodistas o informantes que han sido censurados a presentar sus materiales al público[...]             J.Assange

       

Des del seu origen, la comunitat d'usuaris que va donar vida a internet, van difondre la idea que aquesta donaria pas a una democràcia electrònica. Aquesta promesa democràtica tenia com a referència Estats Units, es va partir de la idea de multiplicar el coneixement i la lliure circulació de dades, emparats en l'anonimat i sobretot en què la censura no tendria cabuda.

I sota aquest prisma va néixer Wikileaks, i com s’indica en la seva pròpia web [...]allí donde hay falta de libertad y donde la injusticia está anclada en la ley, hay lugar desde un punto de vista ético para la desobediencia civil. Allí donde el simple hecho de distribuir información pueda contribuir a poner en un aprieto a un régimen autoritario o a poner en evidendia un crimen, nosotros reconocemos el derecho, e incluso el deber, de llevarlo a cabo[...]  [1]

MOVIMENT 15-M

[...]La dimensión pública del Estado, cuando no es atravesada por la participación de los ciudadanos, ya no puede ser considerada legítima[...] ^[1]

El manifest del 15-M, denominat Democràcia Real Ja! mostra la preocupació i indignació pel panorama polític, econòmic i social actual, marcat per la corrupció política, econòmica i empresarial, Aquest moviment format arran del maig de 2011 amb una sèrie de protestes amb la finalitat de promoure una democràcia més participativa i allunyada del domini de bancs i corporacions (des del meu punt de vista, vulguem o no, estem sota un sistema polític, que amb l’adjectiu de democràtic, sustenta una realitat bipartidista) volen transmetre el rebuig amb el vot; “No els votis” on desenvolupa un discurs en contra d’aquest bipartidisme, per una llei electoral diferent que afavoreixi el pluralisme i l'equitat, (la ciutadania no va a les urnes, per tant el sistema acaba viciat i la presa de decisions en mans d’uns quants amb qui la gran majoria - que no ha votat - no es sent identificada) a més d'altres mesures per millorar el sistema democràtic

ANÀLOGIC VERSUS DIGITAL

Amb  l'avanç de la  tecnologia el món  digital  ha  guanyat  no  només en les comunicacions, sinó que ens ofereix àmplies possibilitats per solucionar els problemes d'emmagatzematge, procés i recuperació de la documentació en les unitats d'informació, així com l'optimització de la gestió dels documents .

         No obstant això,  hem de tenir en compte que el digital i l'analògic no s'aïllen, sinó que coincideixen i es complementen. Els fluxos electrònics del món digital que han desbancat a les formes de fer del vell món analògic en l'àmbit de la informació, no substitueixen als invariables fluxos del món físic en els quals la matèria no es pot codificar en bytes. Amb la revolució digital els mitjans de comunicació de masses tradicionals s'incorporen a les noves tecnologies i canvien la seva presentació en suport paper: premsa, cartells, fotografia,  propaganda,...  per la seva presentació en la pantalla dels nostres ordinadors. El ciberespai es constitueix com un nou espai de comunicació social on els mass media volen seguir exercint el seu poder. Allí conflueixen tots els mitjans convertits en dades d'informació per servir la "realitat sensible a domicili", com augurava Paul Válery ^[1] 

WEBLOCS

La facilitat d'ús de les eines necessàries per a la seva confecció i publicació ha afavorit que els servidors de bitàcoles (Blogger, Blogalia, Blogspot…) comptin amb un gran nombre d'usuaris. Conscients d'aquest fenomen i del seu creixement imparable, molts mitjans de qualitat online han començat també a oferir serveis de publicació de weblocs (anomenats també bitàcoles) presenten un nou model de relació amb un mateix, amb altres i amb el món informatiu. La interacció o el modus de la web participativa també anomenada web 2.0 presenta la característica que passem de consultar a publicar, i darrerament a compartir. Tot el ventall de programes disponibles i aplicacions se´ls anomena el programari social.

Amb una fi marcadament estratègica, augmenta el nombre de mitjans decidits a incloure seccions basades en aquest gènere, la qual cosa suposa una primera aproximació del periodisme a l'univers de la blogosfera i a les opcions comunicatives que pot oferir tant per a la seva pràctica, com per induir a una major proximitat amb el públic

ANÀLISI LEXICOMÈTRIC

A l’hora de triar si política o feminisme, m’he decantat pel feminisme  perquè vaig fer el semestre passat l’assignatura de seminari A i em va donar una perspectiva de transversalitat que fins aleshores no l’havia tingut en tot el seu context i que em va donar més arguments per defensar el paper que li correspon a la dona. Després d’una cerca exhaustiva, però molt exhaustiva, al final vaig escollir el bloc http://entregrietas.wordpress.com/   bloc que va néixer al desembre del 2012  amb una activitat  i empenta que,  tal i com diu en el seu projecte [...]es un proyecto de activismo [...] que usa la red para explorar la realidad y visibilizar en nuestras cotidianidades como el genero atraviesa nuestras vidas [...]es pot definir com totalment reindivicatiu.

Llegint aquest primer  article i sobretot aquest segon  article  m'he recordat d'aquests llibres.

A vegades sobren les paraules...

LLENGUATGE E INTERNET

En El llenguatge i Internet (2001), David Crystal fa una reflexió i anàlisis sobre el llenguatge emprat en internet, basant-se en quatre contextos: l'e-mail, els xats, els mons virtuals i la web en general, , així com el futur lingüístic d'Internet. 

M. Bañón Hernández, comenta que Crystal [...] es un defensor de las particularidades discursivas y semióticas generadas por el nuevo medio; por eso habla también de variedades comunicativas a partir del marco ofrecido por los distintos géneros: correo electrónico, chat, realidad virtual o www. [...] [1] L'objectiu és determinar les característiques del llenguatge en cadascun d'ells per establir les semblances i les diferències; però, a més pretén aprofundir en la manera en la qual la innovació i el llenguatge s'adapten a les noves necessitats, així com el predomini de l’àngles sobre la resta de llengües en el mon, afavorit per Internet.